PRÀCTICA 6: NECESSITATS HUMANES

La psicologia humanista és una "tercera força" important dins la psicologia que sorgeix als anys 40-50 del S.XX.

La psicoanàlisi, juntament amb el conductisme havien estat les dues tendències més importants, tot i que el conductisme derivà al cognitivisme, una manera totalment diferent de concebre la psicologia. El cognitivisme, a diferència del conductisme, tenia en compte les reaccions als estímuls de l'individu el qual té mecanisme mentals de coneixement, de percepció, de memòria i aprenentatge, de manera que la resposta de cadascú es genera diferent segons la persona.

Cal desatacar que aquestes dues corrents -psicoanàlisi i conductisme- posseïen bases molt semblants. Mentre que els conductistes apostaven per la tabula rasa -és a dir, néixer sense cap coneixement previ o innat- els psicoanalistes s'aferraven a la defensa de l'id, altrament dit allò, el qual forma part dels nostres impulsos i al que podem respondre de manera immediata i/o mecànica, sense pensar.

Tot i així, aquests dos models de pensament no acabaven de convèncer al seu públic, el qual argumentava que aquestes teories ignoraven la manera de comportar-se d'un humà, el qual consta de sentiments -alegria, tristesa, realització personal, etc.-. En definitiva, no feien justícia a la persona.

A mitjan segle XX apareix la figura de Maslow, el qual estudia les espècies i es revolta contra els planejaments fets fins aleshores. El psicòleg va elaborar la teoria anomenada Una teoria sobre la motivació humana, publicada l'any 1943 que posteriorment fou ampliada.

L'aportació més rellevant de Maslow dins aquesta obra fou la del desenvolupament teòric de la piràmide de les necessitats, la qual mostra una jerarquia de necessitats humanes, des de les fisiològiques, passant per successives necessitat fins a arribar a la més alta: l'autorealització (punt àlgid de la piràmide segons el psicòleg). Amb aquesta piràmide Maslow mostra com les persones tenim diverses necessitats, les quals, si la persona no satisfà pot arribar a desencadenar una patologia o fins i tot la mort.

Dins l'obra de Maslow anteriorment citada també es troba la teoria de la motivació que Maslow elaborà per tal de distingir les autèntiques necessitats de les falses necessitats.

A través d'aquesta teoria, Maslow va descartar per complet les pseudonecessitats, és a dir, necessitats que ens fan creure que són necessàries quan en realitat no ho són. Els principals difusors d'aquestes falses necessitats són sens dubte els anuncis publicitaris els quals algunes vegades s'ajuden de missatges subliminals. La conclusió és doncs, que si aquestes pseudonecessitats no es satisfan, la persona no patirà ni una patologia ni cap mort, simplement perquè no són necessitats autèntiques.

Cal destacar també que Maslow té similituds amb Carl Rogers -psicòleg que juntament amb Maslow fundà la psicologia humanista- pel que fa a certs pensaments, com per exemple, la tendència innata que tenim els humans de desenvolupar-nos. Un fet a destacar és que aquests dos psicòlegs creien que tot ésser viu té capacitats de desenvolupar-se de manera positiva, bona.

Dins els plantejament de cada un dels dos psicòlegs cal destacar també algunes diferències que ajudaven a complementar-se mútuament. Maslow parlava de la tendència a l'autorealització -paraula que per a ell significava tenir una vivència plena, viscuda desinteressadament la qual si s'assoleix et porta a una vida més humana, que  convida a buscar respostes dins un mateix, assumint les pròpies responsabilitats -. Rogers en canvi, parlava de la tendència dels humans cap a l'autoactualització, és a dir, ser el que podem arribar a ser, essent nosaltres mateixos, convertint les nostres capacitats en actes. També opina, a diferència de Maslow, que per a una important teoria de la personalitat no sempre cal satisfer motivacions puntuals esmentades per Maslow com el sexe, el poder, els diners, etc. Per a Rogers, l'home es mou per la seva tendència a ser i a desenvolupar-se que es manifesta de manera distinta a cada persona. Un exemple clar que conté les idees rogerianes anteriorment esmentades és la de la metàfora referida a la patatera. Rogers deia que la tendència que té aquesta planta és a créixer, a desenvolupar-se malgrat que les condicions siguin inhòspites. A més però, afegirà que la relació amb els altres -en aquest cas amb l'ambient que la condiciona- pot afavorir més o menys en el seu desenvolupament. Evidentment, si l'ambient és nodridor, assolellat i conté les característiques necessàries per a un bon desenvolupament, la patatera creixerà més ràpidament i millor. Si apliquem aquesta teoria als humans, ens adonarem que el que diu Rogers és que si tenim una molt bona relació amb la gent que ens envolta i ens sentim còmodes, això ens enriqueix en el nostre creixement, el qual pot arribar a ser òptim.

Maslow afegeix alguna cosa més a l'ambient proposat per Rogers, ja que creu que no només l'ambient físic ajuda al desenvolupament de la persona, sinó que aquesta ha de tenir també un bon equilibri psicològic, espiritual, la qual cosa farà que la seva evolució sigui favorable o desfavorable.

L'home segons porta la llavor -essència- del que pot arribar ser i a esdevenir, una essència positiva si la persona satisfà de manera factible les seves necessitats, com les de ser altruista, bondadós, generós i, en definitivament, té una bona relació amb els altres.

Si les persones no es comporten d'aquesta manera, segons Maslow, és fruit d'una o més insatisfaccions humanes, ja que aquests comportaments no formarien part de la naturalesa de l'essència humana, en definitiva, no concorden amb el model humanista. Quan hi ha una insatisfacció de necessitats que per a una persona són la seva base fonamental, Maslow afirma que es produeix una insatisfacció massiva que pot portar a l'humà al suïcidi. Per aquest motiu Maslow busca tècniques humanistes i d'atenció per a cercar mecanismes que puguin ajudar a les persones a satisfer les necessitats.

Amb tots els arguments de Maslow queda palès que el seu model era teòric però totalment basat en la pràctica.

UNA MICA MÉS SOBRE ABRAHAM HAROLD MASLOW I LA JERARQUIA DE LA PIRÀMIDE DE LES NECESSITATS:

Abraham Harold Maslow, nascut a Nova York va ser un psicòleg conegut com a principal difusor de la psicologia humanista, corrent psicològica que defineix la tendència humana cap a un equilibri cerebral, el qual portarà a una bona salut mental. Aquesta salut psíquica segons Maslow es mostra en processos continus de recerca de l' autorealització.  A més, destacà com a capdavanter de la psicologia transpersonal[1].

Maslow va escriure llibres sobre la motivació i la realització humana, els quals tingueren una gran repercussió. Alguns d'aquestes són: Motivación y personalidad  -on presenta la teoria de la motivació-, El hombre autorealizado -on aprofundeix més sobre el tema- i La personalidad creadora.

Per a dur a terme la teoria de la motivació, Maslow va estudiar els éssers humans però li calia aprofundir en les que presentaven característiques més humanes. Els trets característics d'aquestes persones eren els següents: no s'evadeixen, són optimistes, tenen sentit de l'humor, etc. Per a ell tot el conjunt d'aquests trets de la personalitat eren propis de les persones autorealitzades. Amb aquesta recerca Maslow i en conjunt tots els psicòlegs humanistes es desmarcaren de Freud, ja que el que feien era estudiar la part lluminosa, positiva dels éssers humans. Freud en canvi, n'estudiava la part fosca per a arribar al trauma que aquesta havia patit.

Si aprofundim en la Teoria de la motivació humana, la qual engloba la Piràmide de Maslow, veurem com les necessitats que aquest tracta estan jerarquitzades -com he comentat anteriorment- i es divideixen en cinc nivells. Els quatre primers nivells es poden agrupar com a "necessitats de dèficit" (deficit needs o D-needs) i el cinquè es denomina "autorealització", "motivació de creixement" o "necessitat de ser", anomenades també being needs o B-needs. La diferència entre necessitats de dèficit i la necessitat d'autorealització és que les primeres poden arribar a ser satisfetes, mentre que la segona ha de mantenir-se contínuament.

La jerarquia es basa de manera que les necessitats més elevades -psicològiques i espirituals- es van adquirint a mesura que s'adquireixen les inferiors -fisiològiques. Si es produeix un creixement d'aquestes això donarà lloc a l'ascendència de la piràmide. En el cas que ens trobem davant de capacitats regressives, aquestes baixaran de nivell jeràrquic. Segons Maslow, la piràmide consta de:

·      1. Necessitats fisiològiques (base de la piràmide): Són necessitats, com ve diu el seu nom, de contingut fisiològic bàsic per a mantenir la homeostasis (conjunt de fenòmens d'autoregulació que proporcionen constància en les propietats internes de l'individu). Dins d'aquestes i trobem:  respirar, menjar, beure aigua, dormir, sexe, descansar, mantenir la temperatura corporal i l'equilibri, excretar, evitar el dolor etc. Molts futurs comportaments d'aquestes persones venen donats per la satisfacció d'aquestes necessitats. Si hi ha hagut una satisfacció de necessitats el comportament humà s'orientarà cap al creixement o la mancança de la persona.

Segons Maslow a vegades les necessitats van i vénen. Per exemple, menjar dura uns minuts però l'hem de preservar per tal que es pugui anar satisfent. La respiració, en canvi, l'hem de mantenir constantment per sobreviure, la qual cosa demostra que aquesta necessitat dura tota la vida.

·      2. Necessitat de seguretat: Aquestes necessitats sorgeixen quan les fisiològiques es mantenen equilibrades. Les necessitats principals d'aquest nivell són les de sentir-se segur físicament (tenir bona salut) i mentalment. Saber que tenim feina, recursos per avançar, una bona moralitat, estabilitat familiar, de propietat privada (el nostre propi espai on viure) ens ajuda a estar més segurs de nosaltres mateixos.

El fet de tenir una imatge interior segura del que passarà en un futur pròxim ens dóna seguretat, confiança, confort, etc. Si no fos així ens sentiríem dèbils, intranquils.

·      3. Necessitat d'amor i pertinença : Aquestes necessitats estan relacionades amb el desenvolupament afectiu de l'individu. L'ésser humà, per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se amb el món que l'envolta, ser part d'un grup, una comunitat, agrupar-se en famílies. Algunes de les necessitats bàsiques d'aquest nivell són: l'amistat, l'afecte, l'amor, els amics, la família, la intimitat sexual -necessitat de sentir-nos integrats dins un grup-,etc. Dins aquest nivell també trobem els rituals iniciàtics on la persona està disposada a sotmetre's a diversos ritus per tal de formar part d'un grup. Aquests poden ser tan fumar, vestir-se d'una manera determinada, dur un pentinat semblant a la resta del grup, etc. Tot això no és res més que una expressió de pertinença d'un grup. A vegades no té perquè ser un grup d'amics, també pot ser un sentiment d'identitat nacional que ens desencadena un esperit de pertinença), d'amor, és a dir tenir la sensació que som especials per alguna persona a aquest món ja sigui per la nostra parella o certs amics i amigues. Això demostra l' importància que és tenir amics per les persones, ja que és una necessitat que tots tenim.

      Si el sentiment de pertinença no se satisfà, segons Maslow podem desenvolupar trastorns de personalitat: trastorn obsessiu compulsiu, ansietat, etc. És a dir, tots els trastorns psicològics van estretament lligats amb les necessitats jerarquitzades.

     

         

·     4. Necessitat d'autoestima: Dins aquest nivell Maslow descriu dos tipus de necessitats d'estima, una d'alta i una altra de baixa.

L'estima alta consisteix en respectar-se i confiar en un mateix; sentir-se competent, independent i lliure. L'estima baixa, en canvi, consisteix en el respecte per part de la resta de persones, de les quals esperem atenció, estima, reconeixement, reputació, etc.

Si es produeix una manca d'aquestes necessitats, sorgeix una baixa autoestima i complex de sentir-se inferior envers els altres.

·  5. Necessitat d'autorealització: Aquest últim nivell és una mica diferent dels anteriors. Aquí s'inclouen les necessitats més elevades, que es troben al punt    àlgid de la jerarquia. Si se satisfan trobem sentit a la vida a través del desenvolupament del potencial quan realitzem una activitat. Per arribar a aquest nivell cal haver superat i completat els nivells anteriors.

En aquest punt realitzem el màxim del nostre potencial tot construint un sentit havent adquirit pel camí un plus addicional per arribar a experiències cimeres,           és  dir moments de plena felicitat on la persona se sent a gust amb el món que l'envolta. Les persones autorealitzades han tingut al llarg de la vida múltiples experiències cimeres i si alguna necessitat puntual no se satisfà, la persona no deixa de tenir experiències cimeres.

Cal destacar que dins aquests nivells -tot i estar jerarquitzats segons les necessitats humanes- a vegades es produeixen excepcions i passen a davant les  necessitats psicològiques i/o espirituals per davant de les fisiològiques. Aquest seria un bon exemple de malalties com l'anorèxia en ja que en aquest cas les necessitats psicològiques passen per davant de les de primer ordre (fisiològiques).

En parlar de persones autorealitzades, Maslow en considerà unes quantes de conegudes que creia que complien tots els criteris necessaris. Algunes d'elles eren: Albert Einstein, Mahatma Gandhi, William James, entre d'altres. Entre aquestes persones Maslow hi trobà una sèrie d'habilitats i qualitats. Eren persones que estaven centrades en la realitat que els tocava viure, sabien afrontar els problemes gràcies a la capacitat de trobar solucions. A més, amb la resta de gent eren persones que necessitaven el seu espai privat i íntim, independents de la corrents socials dominats, amb idees pròpies, inconformistes, amb sentit de l'humor (capaç de riure's d'ells mateixos), s'acceptaven a ells i a la resta de persones de manera natural, sense aprofitar-se d'ells. A més, demostraven ser creatius i originals amb tendència a viure intensament les experiències que se'ls presentaven.  

Això per a Maslow era arribar al potencial màxim denominat PNL (programació neurolingüística). A través d'aquesta programació neurolingüística s'estudien els processos mentals per tal d'obtenir un model formal i dinàmic del funcionament de la ment humana. Aquests estudis van directament relacionats amb la conducta humana i el llenguatge.

 

PRÀCTICA:

En relació als comportaments orientats a la satisfacció de necessitats autèntiques referents a les esmentades per Maslow, se'ns va proposar que analitzéssim cada una d'elles i en trobéssim un comportament constructiu, destructiu i fallit. Un comportament destructiu és aquell que s'orienta a satisfer unes necessitats de manera que nosaltres hi sortim guanyat i els altres també. Pel contrari, un comportament destructiu és aquell que satisfà temporalment una necessitat però en podem sortir perjudicats tan nosaltres com la resta. Per últim, els comportaments fallits són aquells que no assoleixen satisfer l'objectiu de la necessitat.

La pràctica la vaig realitzar juntament amb la Vicky Guarinos i la Lourdes Manresa i vam arribar als següents exemples:

1-Necessitats fisiològiques: A una persona li agrada molt menjar.

-> Comportament constructiu: Preparar un àpat per a tota la família.

-> Comportament destructiu: La persona en qüestió només es prepara el menjar per a ella mateixa sense tenir en compte els altres.

-> Comportament fallit: Per a no engreixar-se, buscar alternatives que no el/la nodreixen, com ara només veure aigua o menjar xiclet, que podria portar a l'anorèxia.

2-Necessitat de seguretat: Una persona viu a un barri conflictiu.

-> Comportament constructiu: Posar una alarma a casa per protegir-se i resguardar els que viuen amb ell/a.

-> Comportament destructiu: Marxar de casa -persona referent per a la resta- sense dir res i deixar sola a la resta de la família, tristos i sense diners. Fins i  tot a la llarga els nens de la família podrien desencadenar un trauma.

-> Comportament fallit: Presentar actitud agressiva amb totes les persones del barri que li resulten sospitoses.

3- Necessitat d'amor i pertinença: Una persona arriba a un lloc on no coneix a ningú. Ex: universitat

-> Comportament constructiu: Ser sociable i intentar fer amic, interessant-se per la resta.

-> Comportament destructiu: Fer veure que és una persona que en realitat no és, "posar-se una màscara" per agradar als altres. El que aconsegueix és mostrar una persona que no és i fer-se mal a sí mateix.

-> Comportament fallit: A més de mostrar una persona que no ets, no has agradar a  la resta de la gent i no has aconseguit fer amics.

4- Necessitat d'autoestima: Ser fill/a d'una família que té problemes socioeconòmics i familiars i sentir-se desprotegit i ignorat.

-> Comportament constructiu: Ajudar a resoldre els problemes familiars per a sentir-se útil i competent. Ex: treballar per a dur un sou més a casa.

-> Comportament destructiu: Escapar-se de casa per a cridar l'atenció als pares i fer-los veure que se sent malament perquè no li fan cas.

-> Comportament fallit: Suïcidar-se (no veure escapatòria al problema i arribar a l'extrem).

5- Necessitat d'autorealització: Et demanen fer un projecte a la feina.

->Comportament constructiu: Realitzar-lo molt bé i com a conseqüència t'ascendeixen.

-> Comportament destructiu: Robar la idea del projecte a un company de feina i fer-lo passar per teu.

-> Comportament fallit: El cap de la feina diu que el projecte que has fet no era el que ell demanava.

REFLEXIÓ:

Personalment trobo que la piràmide de Maslow és un molt bon exemple il·lustratiu del que són les nostres necessitats però pel que fa al meu punt de vista, és evident que aquestes canvien depenent de la persona. Algunes poden donar més importància a les del centre que a les de la base -tot i ser fonamentals per a l'existència-. Penso que tenir persones que t'asseguren un vincle afectiu i càlid en alguns moments pot ser molt més important que no les necessitats fisiològiques.

Si ens fixem en l'exemple proposat per Harlow ho veurem clar. Harlow va voler fer un experiment amb ximpanzés el qual pretenia demostrar què era més important per a les cries, si l'amamantació o l'escalf. Per a fer-ho, Harlow va fabricar unes mares de ferro, evidentment rígides i fins i tot doloroses perquè proporcionessin llet a les cries. A la vegada, va elaborar unes mares de felpa que donaven calidesa i escalf a les cries.

La conclusió que va treure Harlow d'aquest experiment va ser que, quan era necessari, les cries s'anaven a alimentar però immediatament després d'haver-se satisfet la necessitat fisiològica, aquestes anaven a buscar refugi i seguretat amb les mares de roba. En total es va calcular que aproximadament un 90% de temps les cries se'l passaven amb les segones mares esmentades.

Experiment de Harlow amb mares de felpa i mares de ferro.

El que vull dir amb tot això és que a vegades no existeixen jerarquies, sinó que aquestes no fan res més que complementar-se -sense quasi bé ordre aparent- entre elles a mesura que avança el nostre desenvolupament. Com bé deia Maslow, cada nivell se supedita a l'altre fins arribar a l'autorealització, però pel camí ens podem trobar moltíssimes variants d'aquesta piràmide que també dependran de la persona i el seu caràcter.

Tot i així penso que la piràmide de Maslow està molt ben aconseguida i que reflecteix molt bé algunes de les necessitats vitals per a la supervivència dels humans que moltes vegades, potser pel fet de ser més personals i psicològiques, poden passar més desapercebudes.

Crec que aquests valors també s'haurien de tenir molt en compte en l'educació dels nens i nenes a les escoles. Moltes vegades els nens/es no rendeixen però això, des del meu punt de vista, això sempre tindrà un motiu o una explicació. Potser el nen/a que no és capaç de fer amics no té perquè ser insociable; la causa del seu comportament podria venir donada per una manca de seguretat -ja sigui familiar i/o pròpia- per a poder creure que és capaç de fer amics i relacionar-se sense problemes amb l'altre gent. Però aquestes manques de necessitats més o menys bàsiques no només tenen perquè estar orientades cap l'amistat. Si a un nen o nena no li surt bé alguna assignatura també podria ser per l'influència negativa que li han creat els companys de classe, tutors o professors i que al final, per manca d'autoestima ha acabat creient que és no és bo en allò. I els nens/es que se'ls etiqueta de "dolents"? Moltes vegades, aquests nens/es a més de no tenir suficient atenció també han arribat a creure's que són dolents per les vegades que ho ha arribat a sentir ja sigui a l'escola a casa o a qualsevol activitat extraescolar.

En definitiva, el que vull dir amb tot això és que en alguns aspectes discrepo amb l'ordenació dels valors i/o necessitats defensades per Maslow però crec que són bàsiques per a un sa i bon desenvolupament de la persona humana.

BIBLIOGRAFIA:

http://books.google.com/books?id=8wPdj2Jzqg0C&printsec=frontcover&dq=motivacion+y+personalidad+de+maslow&source=bl&ots=FYj-VuUoel&sig=d3nSnY_ALECRRJSsk3vPx5Qbdfo&hl=en&ei=79oVTfOyGZC38QO4_bSCBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false

[1] La psicologia transpersonal tracta de l'estudi dels potencials més elevats de la humanitat i del reconeixement, comprensió i actualització dels estats de consciència unitius, espirituals i transcendents. (Lajoie i Shapiro, 1992: 91).

---