QUÈ ÉS LA INTROSPECCIÓ?
Primerament cal destacar que la psicologia és una ciència relativament moderna i que Wundt va ser el primer autor que va utilitzar el mètode científic per parlar del comportament humà basant-se en dues disciplines: la fisiologia (estudi de l'estructura de l'ésser humà) i la filosofia (raonaments de l'ésser humà). A partir d'aquí creà un laboratori on pretenia estudiar la psiqué[i][i] i els seus continguts mentals.
Amb tot això vull arribar a la part fonamental de la pràctica: la introspecció. Segons el mètode de Wundt, la introspecció és la capacitat dels humans d'observar el que passa dins la nostra ment i analitzar-ho. Com podem observar el que passa dins la nostra ment? La ment està formada per diversos mecanismes que no ens permeten accedir-hi directament, però sí indirectament, a través de discursos interns per mitjà de diàlegs interiors (paraules), records auditius, imatges, sentiments i emocions relacionats, etc. Per a realitzar la pràctica cal tenir una capacitat reflexiva per a captar de manera immediata els estats del propi pensament, és a dir, de les vivències presents.
PRÀCTICA
La pràctica consistia en estar 10 minuts deixant-nos portar pels propis pensaments i alhora fer esment en ells. Inicialment vaig tractar de pensar però no podia deixar de controlar en què pensava "penso que penso que he de pensar en...per fer la pràctica", la qual cosa no em permetia pensar lliurament i com més ho volia menys podia. Probablement estava posant traves a l'automatisme del pensament i això devia espatllar aquest procés. Més endavant vaig tractar d'observar el meu voltant: l'edifici, la classe petita, companys que semblaven distrets, d'altres desconcertats i d'altres molt concentrats.
Personalment estava confusa i no sabia què fer. L'espera del professor se'm va fer més aviat llarga ja que la meva ment no feia més que pensar en present i utilitzar el discurs intern en major part conscient, acompanyat d'una música interna.
Tot just ara fent aquesta reflexió recordo haver pensat alguna cosa inconscientment: "Falta molt per acabar? Quan vindrà el professor? Ja és hora? Què farem després de la pràctica?... Què he de pensar?" Finament el professor va entrar a l'aula i ens va dir que podíem deixar de fer la pràctica. Alguns companys de classe van comentar el que havien pensat durant aquella estona. Vaig pensar que semblava que haguessin somiat, que havien deixat volar la papallona ( manera d'interpretar la psiqué pels grecs) mentre que jo no havia estat capaç de deixar de fer-me preguntes referides a un pensament actual.
Més endavant el professor també va tractar un tema rellevant: la relativitat del temps. Ens va preguntar si havíem trobat la pràctica llarga, curta o normal. Evidentment aquesta pregunta estava encaminada en aquesta mateixa tasca de pensament: pensem que pensem que el temps pot ser llarg, curt...som capaços de preguntar-nos el perquè d'això a través de l'anàlisi de pensament arribant a la conclusió personal que el temps passa més ràpid com més endinsat estàs en allò que fas, ja que això serà símptoma de motivació i agradabilitat.
CONCLUSIÓ/REFLEXIÓ
Amb aquesta pràctica he après que, com la resta d'humans, posseeixo la capacitat d'introspecció, és a dir, de mirar dins meu i descobrir-hi sensacions, sentiments, preocupacions que sovint queden ocultes i, si és necessari poder resoldre-les. Penso que aquesta és la part fonamental de la introspecció, ja que m'ajuda a arribar als meus neguits, buscar la causa d'aquests i intentar trobar-hi una resposta que em permeti estar més tranquil·la amb mi mateixa.
També he pogut comprovar que la ment, encara que intenti controlar-la, està en funcionament continu. És capaç d'anar endavant i endarrere en el temps mentre que la meva presència corpòria no s'immuta. Poden passar pel meu cap milers de vivències, records, sensacions i emocions en pocs segons la qual cosa em fa creure que el cervell és molt més complex i sofisticat del que aparentment em semblava.
Personalment no era la primera vegada que duia a terme aquesta pràctica (encara que sí que era el primer cop que ho feia conscientment). Sobretot quan estic sola, sento dins meu la veu de la consciència que és la que em fa reflexionar sobre el que m'envolta, que em fa ser crítica, que em fa dubtar... però que per sobre de tot em fa veure qui sóc.
